Display | FORMS

FORMS és un autòmat de música visual autogenerativa

Conduït per un conjunt de regles basades en aleatorietat i probabilitats, genera per si mateix una infinitat de partitures gràfiques. Aquestes partitures es transformen en música automàticament gràcies a algorismes de síntesi sonora, difuminant els límits entre partitura i espectrograma.

Les imatges resultants poden emmarcar-se dins de la tradició de la notació gràfica que va cobrar força entre els compositors de segle xx (John Cage, Iannis Xenakis, Karlheinz Stockhausen, Morton Feldman...), i que va permetre a la música alliberar-se de la rigidesa dels pentagrames clàssics.

FORMS ha estat «somiant» sense interrupció durant més de 2.000 hores i transmetent aquests somnis musicals visuals en línia a twitch.

Després d'un merescut descans, i per a l'exposició a Display, FORMS es materialitza com una videoprojecció panoràmica. Quan els elements gràfics travessen la línia de lectura es transformen en freqüències sonores. La brillantor i l'altura dels píxels determinarà el volum i l'altura tonal de les freqüències -les més agudes a la part superior, les més greus a la part inferior- creant una composició audiovisual en temps real que mai més es repetirà.

Notació gràfica

FORMS és una peça hereva dels desenvolupaments en nous sistemes de notació musical gràfica realitzats a partir de la segona meitat del segle xx.

Llegir més

Compositors com Iannis Xenakis, John Cage, Mestres Quadreny, György Ligeti o Karlheinz Stockhausen van obrir tot un ventall de noves possibilitats compositives, obrint la música a nous territoris i alliberant-la de la rigidesa dels pentagrames clàssics.

Obres com Metastaseis de Iannis Xenakis, Artikulation de Ligeti o gran part del catàleg primerenc de Morton Feldman són referències directes del treball fet a FORMS.

Imatge 2 de la galería "<p>Compositors com Iannis Xenakis, John Cage, Mestres Quadreny, György Ligeti o Karlheinz Stockhausen van obrir tot un ventall de noves possibilitats compositives, obrint la música a nous territoris i alliberant-la de la rigidesa dels pentagrames clàssics.</p>
<p>Obres com Metastaseis de Iannis Xenakis, Artikulation de Ligeti o gran part del catàleg primerenc de Morton Feldman són referències directes del treball fet a FORMS.</p>"

Imatge 3 de la galería "<p>Compositors com Iannis Xenakis, John Cage, Mestres Quadreny, György Ligeti o Karlheinz Stockhausen van obrir tot un ventall de noves possibilitats compositives, obrint la música a nous territoris i alliberant-la de la rigidesa dels pentagrames clàssics.</p>
<p>Obres com Metastaseis de Iannis Xenakis, Artikulation de Ligeti o gran part del catàleg primerenc de Morton Feldman són referències directes del treball fet a FORMS.</p>"

Imatge 4 de la galería "<p>Compositors com Iannis Xenakis, John Cage, Mestres Quadreny, György Ligeti o Karlheinz Stockhausen van obrir tot un ventall de noves possibilitats compositives, obrint la música a nous territoris i alliberant-la de la rigidesa dels pentagrames clàssics.</p>
<p>Obres com Metastaseis de Iannis Xenakis, Artikulation de Ligeti o gran part del catàleg primerenc de Morton Feldman són referències directes del treball fet a FORMS.</p>"

Imatge 5 de la galería "<p>Compositors com Iannis Xenakis, John Cage, Mestres Quadreny, György Ligeti o Karlheinz Stockhausen van obrir tot un ventall de noves possibilitats compositives, obrint la música a nous territoris i alliberant-la de la rigidesa dels pentagrames clàssics.</p>
<p>Obres com Metastaseis de Iannis Xenakis, Artikulation de Ligeti o gran part del catàleg primerenc de Morton Feldman són referències directes del treball fet a FORMS.</p>"

Imatge 6 de la galería "<p>Compositors com Iannis Xenakis, John Cage, Mestres Quadreny, György Ligeti o Karlheinz Stockhausen van obrir tot un ventall de noves possibilitats compositives, obrint la música a nous territoris i alliberant-la de la rigidesa dels pentagrames clàssics.</p>
<p>Obres com Metastaseis de Iannis Xenakis, Artikulation de Ligeti o gran part del catàleg primerenc de Morton Feldman són referències directes del treball fet a FORMS.</p>"

Imatge 7 de la galería "<p>Compositors com Iannis Xenakis, John Cage, Mestres Quadreny, György Ligeti o Karlheinz Stockhausen van obrir tot un ventall de noves possibilitats compositives, obrint la música a nous territoris i alliberant-la de la rigidesa dels pentagrames clàssics.</p>
<p>Obres com Metastaseis de Iannis Xenakis, Artikulation de Ligeti o gran part del catàleg primerenc de Morton Feldman són referències directes del treball fet a FORMS.</p>"

Imatge 8 de la galería "<p>Compositors com Iannis Xenakis, John Cage, Mestres Quadreny, György Ligeti o Karlheinz Stockhausen van obrir tot un ventall de noves possibilitats compositives, obrint la música a nous territoris i alliberant-la de la rigidesa dels pentagrames clàssics.</p>
<p>Obres com Metastaseis de Iannis Xenakis, Artikulation de Ligeti o gran part del catàleg primerenc de Morton Feldman són referències directes del treball fet a FORMS.</p>"

Ocultar

Sonificació
espectral

El camp de la síntesi sonora integra un tipus de desenvolupaments relacionats amb la manipulació d'espectrogrames que estan relacionats amb la recerca de FORMS. Els espectrogrames són representacions visuals de les freqüències presents en un senyal, bé siga sonor o d'altres ones de l'espectre electromagnètic.

Llegir més

En el terreny de la música, habitualment es fan servir els espectrogrames com a ferramenta d'anàlisi del so, per a entendre el seu contingut freqüencial amb l'objectiu de reparar-ne possibles sorolls, o com a referència visual que dona suport a la pròpia escolta.

FORMS subverteix aquesta relació: genera primer l'espectrograma, i després el transforma en ones sonores.

El programari que s'encarrega de la sonificació llegeix la imatge en el punt en què es troba el capçal de lectura, i assigna a cada píxel d'aquesta columna una freqüència de l'espectre audible (més greu si es troba a sota de la imatge, més aguda si es troba a dalt). La luminància de cadascun dels píxels d'aquesta columna es relaciona amb el volum de cadascuna d'aquestes freqüències, de manera que quan un píxel és fosc sonarà amb un volum baix; i quan un píxel és lluminós (més proper al blanc) sonarà amb un volum més alt.

Ocultar

Música visual i art procedural

Els camps de l'art procedural i la música visual, tant en el seu vessant analògic com digital estan relacionats amb les característiques de la recerca per FORMS.

Llegir més

Artistes del cinema experimental com Walter Ruttmann o Oskar Fischinger foren pioners en aquest apropament visual a la música, a les primeries del segle XX.

Al mateix temps, artistes plàstics com Sol Lewitt, Vera Molnar o Julio LeParc introdueixen en la seua obra elements de proceduralitat: l'art ja no és una obra acabada, sinó un conjunt de regles per executar-la. El procés esdevé l'obra mateixa.

Imatge 2 de la galería "<p>Artistes del cinema experimental com Walter Ruttmann o Oskar Fischinger foren pioners en aquest apropament visual a la música, a les primeries del segle XX.</p>
<p>Al mateix temps, artistes plàstics com Sol Lewitt, Vera Molnar o Julio LeParc introdueixen en la seua obra elements de proceduralitat: l'art ja no és una obra acabada, sinó un conjunt de regles per executar-la. El procés esdevé l'obra mateixa.</p>"

Imatge 3 de la galería "<p>Artistes del cinema experimental com Walter Ruttmann o Oskar Fischinger foren pioners en aquest apropament visual a la música, a les primeries del segle XX.</p>
<p>Al mateix temps, artistes plàstics com Sol Lewitt, Vera Molnar o Julio LeParc introdueixen en la seua obra elements de proceduralitat: l'art ja no és una obra acabada, sinó un conjunt de regles per executar-la. El procés esdevé l'obra mateixa.</p>"

Imatge 4 de la galería "<p>Artistes del cinema experimental com Walter Ruttmann o Oskar Fischinger foren pioners en aquest apropament visual a la música, a les primeries del segle XX.</p>
<p>Al mateix temps, artistes plàstics com Sol Lewitt, Vera Molnar o Julio LeParc introdueixen en la seua obra elements de proceduralitat: l'art ja no és una obra acabada, sinó un conjunt de regles per executar-la. El procés esdevé l'obra mateixa.</p>"

Imatge 5 de la galería "<p>Artistes del cinema experimental com Walter Ruttmann o Oskar Fischinger foren pioners en aquest apropament visual a la música, a les primeries del segle XX.</p>
<p>Al mateix temps, artistes plàstics com Sol Lewitt, Vera Molnar o Julio LeParc introdueixen en la seua obra elements de proceduralitat: l'art ja no és una obra acabada, sinó un conjunt de regles per executar-la. El procés esdevé l'obra mateixa.</p>"

Imatge 6 de la galería "<p>Artistes del cinema experimental com Walter Ruttmann o Oskar Fischinger foren pioners en aquest apropament visual a la música, a les primeries del segle XX.</p>
<p>Al mateix temps, artistes plàstics com Sol Lewitt, Vera Molnar o Julio LeParc introdueixen en la seua obra elements de proceduralitat: l'art ja no és una obra acabada, sinó un conjunt de regles per executar-la. El procés esdevé l'obra mateixa.</p>"

Imatge 7 de la galería "<p>Artistes del cinema experimental com Walter Ruttmann o Oskar Fischinger foren pioners en aquest apropament visual a la música, a les primeries del segle XX.</p>
<p>Al mateix temps, artistes plàstics com Sol Lewitt, Vera Molnar o Julio LeParc introdueixen en la seua obra elements de proceduralitat: l'art ja no és una obra acabada, sinó un conjunt de regles per executar-la. El procés esdevé l'obra mateixa.</p>"

Imatge 8 de la galería "<p>Artistes del cinema experimental com Walter Ruttmann o Oskar Fischinger foren pioners en aquest apropament visual a la música, a les primeries del segle XX.</p>
<p>Al mateix temps, artistes plàstics com Sol Lewitt, Vera Molnar o Julio LeParc introdueixen en la seua obra elements de proceduralitat: l'art ja no és una obra acabada, sinó un conjunt de regles per executar-la. El procés esdevé l'obra mateixa.</p>"

Ocultar

Un llenguatge audiovisual unificat

FORMS integra la música i l'art visual en una única matèria unificada. No es tracta de partitures «simbòliques», escrites en un llenguatge «secret». Els gràfics són, literalment, la música.

Llegir més

De la mateixa manera, la música que crea FORMS no és una representació «lliure» a partir de la «inspiració» visual. La música és, literalment, el dibuix. FORMS s'allunya de la idea «romàntica» de l'art, i presenta un tipus d'obra audiovisual fonamentada en un seguit de coneixements científics que donen lloc a una representació «objectiva» del so.

Tanmateix, es procura que tant la matèria visual/sonora complisca uns mínims de qualitat estètica (tant des del punt de vista de la composició visual, del cromatisme i del dibuix, com pel que fa als resultats sonors —timbre, tonalitat, ritme— d'aquests dibuixos).

L'essencialitat del plantejament d'aquest projecte afavoreix la seua evolució en múltiples formats: FORMS no és una col·lecció de pintures; no és un concert per a quartet de cordes, no és una instal·lació immersiva i no és una eina de programari. És un nou llenguatge audiovisual, una nova manera de compondre imatges i sons de manera unificada, que dona com a resultat composicions de música visual de gran atractiu estètic. És, en certa manera, el somni de Kandinski: un llenguatge pictòric sonor que no diferència entre veure i escoltar, i on cada figura geomètrica, cada línia i cada punt pot ser interpretat tant per la vista com per l'oïda. Aquest nou llenguatge, doncs, pot aplicar-se a múltiples formats (la col·lecció de pintures, el concert, la instal·lació o l'eina de programari) sense perdre la seua característica genuïna: la capacitat d'unificar música i art visual en una única matèria compacta.

Ocultar

Algoritmia i matemàtiques

En la gènesi de FORMS hi trobem tot un seguit de desenvolupaments fonamentats en el camp de les matemàtiques i de la programació informàtica.

Llegir més

Per a crear dibuixos tonal i rítmicament coherents, es treballa amb un engraellat matemàtic de la tela visual. Aquesta graella estableix un seguit de divisions horitzontals (que defineixen els punts tonalment rellevants) i un seguit de divisions verticals (que defineixen els punts rítmicament rellevants). Amb l'objectiu de crear composicions visuals que «sonen bé», cal establir un seguit de regles de dibuix respecte al posicionament, espaiat i l'escala de les figures geomètriques en relació amb aquesta graella. Per a assolir la definició d'aquestes regles, cal crear algorismes matemàtics que tinguen en compte les coordenades de cadascuna de les divisions de la graella, tot atenent a paràmetres com el tempo o la tonalitat.

Un conjunt d'algorismes basats en l'atzar i la probabilitat estableixen la prevalença d'un tipus de figures/sons sobre d'altres, establint «famílies» o «cançons». Depenent de si el conjunt de probabilitats fa predominar un tipus de geometries sobre unes altres, tindrem com a resultat composicions audiovisuals diferenciades.

Ocultar

Accions sobre l'obra

Form string quartet

"FORMS - Quartet de corda" és una representació multimèdia en directe per a quartet de corda, música electrònica i videoprojecció panoràmica, basada en el concepte de "sonificació gràfica".

Llegir més

Els músics interpreten una sèrie de partitures gràfiques que al seu torn construeixen l’escenografia visual, oferint al públic l’experiència de poder anticipar-se a la “música que vindrà”.

Aquestes partitures, juntament amb els espectrogrames que conformen l’acompanyament electrònic de la peça, s’han creat prèviament mitjançant algorismes gràfics generatius.

Llicenciat en disseny gràfic i apassionat de l'art sonor, Santi Vilanova ha sabut combinar aquestes dues disciplines a través del catalitzador de les «tecnologies creatives», de les quals n'és desenvolupador autodidacte.

(de)Format en l'escena rave de principis del 2000, la seua obra sonora ha anat evolucionant per a integrar aquesta influència dins nous territoris. Les seues recents investigacions combinen algorismes digitals o motors de sonificació amb pentagrames clàssics i conjunts acústics, centrant-se en la idea d'una música visual.

És fundador, juntament amb Eloi Maduell, de l'estudi d'investigació audiovisual Playmodes, on es desenvolupen projectes als límits del disseny, l'art i la ciència.

Un seguit d'interessos relacionats amb l'acústica, les matemàtiques, la psicologia de la percepció o els fenòmens lumínics cristal·litzen a l'aixopluc de Playmodes. Els seus projectes, de naturalesa eclèctica —des de l'escenografia d'òpera fins a instal·lacions immersives— sempre tenen com a element comú l'ús creatiu d'eines digitals i la cerca d'un llenguatge àudio+visual unificat.

Com a part d'aquest col·lectiu, les seues obres s'han exposat a festivals de la llum (Fête des Lumières, Signal, LlumBCN, Mapping Festival, LIT Bogotà, Chartres a Lumière ...), a esdeveniments de música electrònica (Sónar, Mira, LEV, DGTL, D4N Houston ...), a institucions d'art contemporani o arts escèniques (ZKM, Macau Arts Festival, In Between Time, Copenhagen Opera), i ha estat guardonat amb distincions internacionals en l'àmbit dels nous mitjans (Ars Electronica Honorary Mention, LAUS, premis Visual Music o premis LAMP).

Actualment també és professor universitari a l'escola EINA (Universitat Autònoma de Barcelona), UOC i BAU (Universitat de Vic), i imparteix classes a les noves generacions de creadors multimèdia.