Basant-se en diferents enfocaments per a explorar els dominis de la tecnologia a la llum dels fenòmens naturals, un artista i un duet procedents d’Espanya, Moisés Mañas i Playmodes (Eloi Maduell i Santi Vilanova), presenten les seues obres a l’espai expositiu Display-UJI de la Universitat Jaume I. Sota el títol Mental Staircase, el projecte posa l’accent en la connexió entre dos temes aparentment no relacionats: l’aigua i les constel·lacions. Les obres generades prèviament, que combinen vídeo, so i objectes, es reformularan segons l’espai per tal de submergir el públic en una experiència poètica però carregada de crítica.

La pintura Nu baixant una escala de Marcel Duchamp reflectia l’avenç tecnològic creixent i el seu impacte en l’experiència humana. Des d’una perspectiva contemporània, aquesta icònica obra mestra del segle XX sembla una metàfora estàtica del moviment infinit de les nostres ments, moderades per algoritmes. Amb aquesta exposició, Mañas i Playmodes volen destacar que cada aspecte de la nostra realitat s’ha convertit en objecte de disputa social i política en temps en què estem encegats pel flux incessant de dades aparentment científiques.

Comissaris: Vladimir Bjeličić i Maya Marja Janković

L’exposició forma part de la col·laboració entre l’espai expositiu Display-UJI de la Universitat Jaume I i la galeria Podroom del Centre Cultural de Belgrad. Amb el suport de l’Ambaixada d’Espanya.

Constel·lacions, 2025

Visualització/sonificació de dades en temps real
Programari personalitzat (JAVA, C++, Supercollider)
Videoprojecció i so multicanal

Constel·lacions transforma la volta celeste en un llenç audiovisual dinàmic. Una cartografia en temps real del cel nocturn de Belgrad que converteix les estreles —ara ocultes davall la contaminació lumínica— en protagonistes d’un ballet matemàtic. El sistema capta les coordenades de les cent estreles més brillants damunt de l’espectador en cada moment precís, teixint connexions efímeres entre elles que desafien les interpretacions històriques del firmament.

Periòdicament, emergeix un nou patró generatiu que es desenvolupa i s’esvaeix. En el breu interval abans que aparega una nova creació algorítmica, es revelen les constel·lacions astronòmiques tradicionals amb els seus noms ancestrals, per a ser reemplaçades ràpidament per noves configuracions imaginàries.

Este diàleg entre el cel comunament acceptat i les seues possibles interpretacions visuals i sonores ens convida a reflexionar sobre com els humans han organitzat i comprés l’univers. A través del quadrivium clàssic —la convergència entre astronomia, geometria, matemàtiques i música— l’obra recupera l’acte primigeni d’imaginar històries a partir de punts de llum, qüestionant quines narratives i patrons crearíem hui si poguérem tornar a contemplar la nit en tota la seua profunditat.

Constel·lacions és alhora específica del lloc on s’exhibeix i universal; ancorada en el moment present però connectada amb la tradició atàvica de mirar al cel buscant un sentit. És una invitació a redescobrir la nostra capacitat d’abstracció i a qüestionar quina empremta cultural deixaríem en el firmament… si tornàrem a mirar les estreles…

Playmodes

Eloi Maduell i Santi Vilanova són l’ànima de Playmodes des de 2006. Aquest taller d’arts i oficis digitals explora la intersecció entre art i ciència, filosofia, música i investigació tecnològica. El seu treball adopta sovint formes impossibles com escultures de llum, instruments audiovisuals o projeccions sobre les estreles.

Durant quasi 20 anys, les obres de Playmodes s’han exposat en festivals i museus dels cinc continents: de Xangai a Nova York, de Sydney a Amsterdam i de Barcelona a Medellín. Les seues creacions gràfiques algorítmiques han sigut publicades en revistes especialitzades i la seua música ha sigut interpretada tant per humans com per màquines. Han rebut premis internacionals de música, art i disseny, i les seues obres formen part de col·leccions de centres artístics, institucions i col·leccionistes d’arreu del món.

Datzarbe. Dato, un agent utòpic despatrimonialitzador, 2024

Instal·lació audiovisual generada amb dades en temps real
Dimensions variables

El títol prové del concepte àrab “Azarbe” + “Dato”.

Azarbe: “El canal pel qual circulen els excedents de reg o filtracions a través de les sèquies. Canal, séquia, claveguera…”

Viver és un xicotet municipi ric en patrimoni natural i hidrogràfic a la comarca de l’Alt Palància, Castelló (Espanya). Aquesta obra tracta la convivència i transmutació entre els elements tangibles del patrimoni de Viver —com ara l’aigua, les fonts, les estructures de reg, etc.— i els elements intangibles: les dades en brut d’aquests mateixos elements de planificació i comunicació.

El resultat és una experiència audiovisual experimental de visualització de les dades recollides d’aquest patrimoni físic (ubicació, mida, seccions, formes, etc.) mesclades de manera recursiva amb informació sobre la identitat socioeconòmica de la comunitat de Viver (dades demogràfiques, econòmiques, etc.) com un acte de despatrimonialització en el context de l’enteniment tecnològic i científic de l’entorn.

Moisés Mañas

L’obra de Moisés Mañas, artista, investigador i professor a la Universitat Politècnica de València (UPV), ha reflexionat en els darrers anys sobre qüestions fonamentals de la relació entre l’humà i l’objecte, amb l’intent d’explorar una mena de ciberontologia relacionada amb l’univers mecànic i cibernètic.

Mañas qüestiona protocols de comunicació bàsics, reflexiona sobre els orígens cibernètics i genera evidències audiovisuals mitjançant interfícies neo-retro i interpretació de dades en temps real. El seu treball es resumeix en la construcció de dispositius i assemblatges audiovisuals com a petits manifestos poètics electrònics que busquen evidenciar la relació entre art, tecnologia i societat.