Mental Staircase

Basant-se en diferents enfocaments per a explorar els dominis de la tecnologia a la llum dels fenòmens naturals, un artista i un duet procedents d’Espanya, Moisés Mañas i Playmodes (Eloi Maduell i Santi Vilanova), presenten les seues obres a l’espai expositiu Display-UJI de la Universitat Jaume I. Sota el títol Mental Staircase, el projecte posa l’accent en la connexió entre dos temes aparentment no relacionats: l’aigua i les constel·lacions. Les obres generades prèviament, que combinen vídeo, so i objectes, es reformularan segons l’espai per tal de submergir el públic en una experiència poètica però carregada de crítica.

La pintura Nu baixant una escala de Marcel Duchamp reflectia l’avenç tecnològic creixent i el seu impacte en l’experiència humana. Des d’una perspectiva contemporània, aquesta icònica obra mestra del segle XX sembla una metàfora estàtica del moviment infinit de les nostres ments, moderades per algoritmes. Amb aquesta exposició, Mañas i Playmodes volen destacar que cada aspecte de la nostra realitat s’ha convertit en objecte de disputa social i política en temps en què estem encegats pel flux incessant de dades aparentment científiques.

Comissaris: Vladimir Bjeličić i Maya Marja Janković

L’exposició forma part de la col·laboració entre l’espai expositiu Display-UJI de la Universitat Jaume I i la galeria Podroom del Centre Cultural de Belgrad. Amb el suport de l’Ambaixada d’Espanya.

Visualització/sonificació de dades en temps real
Programari personalitzat (JAVA, C++, Supercollider)
Videoprojecció i so multicanal

Constel·lacions transforma la volta celeste en un llenç audiovisual dinàmic. Una cartografia en temps real del cel nocturn de Belgrad que converteix les estreles —ara ocultes davall la contaminació lumínica— en protagonistes d’un ballet matemàtic. El sistema capta les coordenades de les cent estreles més brillants damunt de l’espectador en cada moment precís, teixint connexions efímeres entre elles que desafien les interpretacions històriques del firmament.

Periòdicament, emergeix un nou patró generatiu que es desenvolupa i s’esvaeix. En el breu interval abans que aparega una nova creació algorítmica, es revelen les constel·lacions astronòmiques tradicionals amb els seus noms ancestrals, per a ser reemplaçades ràpidament per noves configuracions imaginàries.

Este diàleg entre el cel comunament acceptat i les seues possibles interpretacions visuals i sonores ens convida a reflexionar sobre com els humans han organitzat i comprés l’univers. A través del quadrivium clàssic —la convergència entre astronomia, geometria, matemàtiques i música— l’obra recupera l’acte primigeni d’imaginar històries a partir de punts de llum, qüestionant quines narratives i patrons crearíem hui si poguérem tornar a contemplar la nit en tota la seua profunditat.

Constel·lacions és alhora específica del lloc on s’exhibeix i universal; ancorada en el moment present però connectada amb la tradició atàvica de mirar al cel buscant un sentit. És una invitació a redescobrir la nostra capacitat d’abstracció i a qüestionar quina empremta cultural deixaríem en el firmament… si tornàrem a mirar les estreles…

Instal·lació audiovisual generada amb dades en temps real
Dimensions variables

El títol prové del concepte àrab “Azarbe” + “Dato”.

Azarbe: “El canal pel qual circulen els excedents de reg o filtracions a través de les sèquies. Canal, séquia, claveguera…”

Viver és un xicotet municipi ric en patrimoni natural i hidrogràfic a la comarca de l’Alt Palància, Castelló (Espanya). Aquesta obra tracta la convivència i transmutació entre els elements tangibles del patrimoni de Viver —com ara l’aigua, les fonts, les estructures de reg, etc.— i els elements intangibles: les dades en brut d’aquests mateixos elements de planificació i comunicació.

El resultat és una experiència audiovisual experimental de visualització de les dades recollides d’aquest patrimoni físic (ubicació, mida, seccions, formes, etc.) mesclades de manera recursiva amb informació sobre la identitat socioeconòmica de la comunitat de Viver (dades demogràfiques, econòmiques, etc.) com un acte de despatrimonialització en el context de l’enteniment tecnològic i científic de l’entorn.